Despeses de compravenda d'habitatge segons la llei: qui paga què a Catalunya

Quan es busca quines despeses de compravenda corresponen a cada part segons la llei, la referència és l'article 1455 del Codi Civil: llevat que es pacti una altra cosa, el venedor paga l'atorgament de l'escriptura matriu davant notari i el comprador paga la primera còpia i les despeses posteriors a la venda.

Els impostos, en canvi, no es poden repartir a voluntat: cadascun té un obligat al pagament fixat per la seva pròpia llei. L'ITP o l'IVA els paga el comprador i la plusvàlua municipal i l'IRPF, el venedor.

A la pràctica, a Barcelona és habitual que el comprador assumeixi tota la factura de notaria, a més del registre. Per això l'important és deixar per escrit a les arres qui paga què, per evitar discussions el dia de la signatura.

La despesa principal és l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP). A Catalunya, des del 27 de juny de 2025, és progressiu: un 10 % fins a 600.000 euros, un 11 % fins a 900.000, un 12 % fins a 1.500.000 i un 13 % per sobre. Hi ha tipus reduïts per a alguns compradors, com joves o famílies nombroses, amb requisits concrets, i un tipus del 20 % per a grans tenidors.

L'ITP es calcula sobre el més alt de dos imports: el preu de l'escriptura o el valor de referència del Cadastre. El Tribunal Constitucional va avalar aquest sistema el febrer de 2026, tot i que el comprador pot demostrar que el valor real és inferior.

A això s'hi sumen la notaria, el registre de la propietat i, si s'encarrega, la gestoria que tramita els impostos i la inscripció. Junts solen ser una part petita del total comparada amb l'impost.

Si l'habitatge és nou i el ven el promotor, no es paga ITP sinó IVA, que en habitatge és del 10 %, més Actes Jurídics Documentats, que a Catalunya és de l'1,5 %.

Si la compra es finança amb hipoteca, des de la llei de crèdit immobiliari del 2019 el banc paga la notaria, el registre i la gestoria de la hipoteca, i l'impost de l'escriptura hipotecària el paga el banc des del novembre de 2018. Al comprador li correspon la taxació. Ho expliquem a què revisar abans de demanar la hipoteca.

El venedor paga la plusvàlua municipal, l'impost que grava l'augment de valor del sòl. A Barcelona el tipus és del 30 % i es pot triar entre dos mètodes de càlcul; si es ven per menys del que es va comprar, no cal pagar-la.

També ha de declarar a l'IRPF el guany entre el preu de compra i el de venda. Hi ha exempcions, com reinvertir en un altre habitatge habitual o tenir més de 65 anys i vendre l'habitatge habitual. Si el venedor no resideix a Espanya, el comprador ha de retenir el 3 % del preu i ingressar-lo a Hisenda.

A més, el venedor cancel·la la seva hipoteca pendent al banc i al registre, aporta el certificat energètic i la cèdula d'habitabilitat, i lliura el certificat de la comunitat que no hi ha deutes. Si ha contractat una immobiliària, en paga els honoraris.

Aquesta taula resumeix el repartiment habitual a Catalunya. Els impostos tenen un obligat fix; la resta es pot pactar a les arres.

Les sorpreses solen venir del que no es va pactar: qui paga la notaria, com es reparteix l'IBI de l'any en curs o què passa amb una derrama aprovada abans de la venda. Tot això pot quedar resolt al contracte d'arres.

Si vens, t'ajudem a calcular les despeses des de la valoració gratuïta. I si vols revisar el contracte abans de signar, els nostres advocats de dret immobiliari ho fan per tu.