Com preparar un pis per vendre a Barcelona: 8 canvis senzills que milloren les visites

Quan algú busca habitatge a Barcelona, veu desenes d'anuncis abans de trucar a cap, i la decisió de visitar un pis es pren gairebé sempre a partir de les fotos. Per això preparar el pis per vendre comença abans de la sessió fotogràfica: el que no es vegi bé a les imatges probablement no arribarà a generar visita.

L'objectiu d'aquesta preparació, coneguda com a home staging, no és amagar res ni disfressar el pis. És que qui el visita pugui fixar-se en els metres, la llum i la distribució, i no en els objectes personals, el desordre o l'arranjament pendent de la cantonada. La majoria dels canvis que segueixen es fan en un o dos caps de setmana i sense obres.

Retirar fotos familiars, col·leccions, records de viatge i la major part dels objectes de les superfícies ajuda que el comprador projecti la seva pròpia vida a l'espai en lloc de sentir-se un convidat a la d'una altra persona. No es tracta de deixar el pis buit, sinó que cada estança tingui només el necessari i el més neutre.

Els armaris i els trasters també s'obren a les visites. Si estan al límit, el missatge que rep el comprador és que falta espai d'emmagatzematge. Guardar en caixes el que no s'usa a diari, o portar-ho temporalment a un traster, deixa els armaris més ordenats i el pis més gran.

Un pis amb massa mobles sembla més petit del que és, sobretot en els habitatges compactes típics de Barcelona. Val la pena retirar temporalment cadires extra, taules auxiliars, catifes superposades o prestatgeries que estrenyen els passadissos, i deixar lliures les zones de pas i les finestres.

Una prova senzilla: recorre el pis com si fos la primera vegada i comprova si pots moure't per cada estança sense voltar mobles. Si el pas es talla en algun punt, aquest moble sobra durant les visites.

La llum és el primer que es nota en entrar i una de les coses que més pesen en la percepció d'un pis. Obrir totes les persianes i cortines, netejar els vidres, apartar el que tapi les finestres i deixar les portes interiors obertes perquè la llum circuli canvia per complet com es veu cada estança.

En els pisos interiors o amb poca llum directa, ajuden les bombetes de llum càlida i homogènia (totes del mateix to, sense barrejar llum freda i càlida), una làmpada a les cantonades fosques i un mirall gran enfrontat a la font de llum. I si hi ha una bombeta fosa, substitueix-la abans de cada visita.

Les parets amb colors molt marcats, papers pintats o marques de mobles i quadres fan que el comprador s'imagini la feina que hauria de fer, encara que en realitat sigui poca. Un to blanc trencat, beix clar o gris molt suau amplia visualment l'estança i encaixa amb gairebé qualsevol decoració.

No cal pintar tot el pis per sistema. N'hi ha prou amb repassar les parets més desgastades, les que tenen cops o taques i les de colors molt personals. Abans de decidir-te, prova el to en un quadrat de paret i mira'l a diferents hores del dia, perquè la llum canvia molt el resultat.

La cuina i el bany són dues de les estances en què més es fixa un comprador, i no cal una reforma per millorar-les. Renovar el rejuntat de les rajoles, netejar a fons els sanitaris i les aixetes, canviar els tiradors dels mobles de cuina o substituir una cortina de dutxa deteriorada té un cost baix i un efecte visible.

Tovalloles noves i d'un sol color, una sabonera neta i les encimeres lliures transmeten cura sense necessitat de gastar. Si alguna aixeta degota o una silicona està ennegrida, arregla-ho abans de les fotos: són detalls petits que el comprador interpreta com a manca de manteniment.

Molts pisos de Barcelona, sobretot a l'Eixample, Gràcia o el Poblenou, conserven elements que agraden molt als compradors: mosaic hidràulic, sostres alts, motllures, terres de fusta, portes antigues o un balcó amb vistes al carrer. El millor és ressaltar-los, no tapar-los ni cobrir-los amb mobles o catifes.

Polir i netejar el terra original, deixar lliure el balcó i col·locar-hi un parell de cadires o unes plantes, o deixar visible la motllura del sostre sense quadres que competeixin amb ella, ajuda que el pis transmeti personalitat sense semblar recarregat.

L'olor és una de les primeres impressions en obrir la porta i una de les que més es recorden després. Allò més eficaç és tenir el pis ventilat i net, sense cuinar plats d'olor intensa just abans d'una visita i traient les escombraries i, si és possible, endugant-te les mascotes durant aquell moment. Els ambientadors forts solen tenir l'efecte contrari al buscat.

També ajuda que cada habitació tingui un ús evident. Una habitació traster o amb usos barrejats és difícil d'interpretar; un petit despatx amb escriptori, un dormitori d'hostes o un racó de lectura permeten al comprador veure d'una ullada per a què li serviria aquest espai.

Un endoll solt, una porta que frega, una aixeta que degota, una persiana encallada o una taca d'humitat sense tractar són problemes petits, però el comprador els suma mentalment i pot començar a dubtar de l'estat real de la resta de l'habitatge. Allò que es veu descuidat fa pensar que també ho està el que no es veu.

Abans de les fotos, fes una llista amb tot el que es pot arreglar en poques hores o en un cap de setmana i resol-ho. El que no es pugui arreglar, com una reparació més gran, convé tenir-ho localitzat i saber quant costa, per poder respondre amb dades si un comprador en pregunta.

Preparar un pis no vol dir reformar-lo. Una reforma completa abans de vendre és cara, porta temps i no sempre es recupera en el preu final, perquè el comprador pot tenir uns altres gustos i voler canviar-la igualment. El més habitual és concentrar-se en canvis petits, barats i ràpids.

Si tens dubtes sobre si una obra concreta compensa a la teva zona, el més assenyat és consultar-ho amb un professional abans de gastar, comparant-ho amb el que aportaria al preu de venda de pisos similars del barri.